Expressió Corporal (II): Via d'integració i desenvolupament global de l'ésser humà

Aquest és el meu segon article dedicat a l'Expressió Corporal, i a presentar una aproximació de com entenc aquesta disciplina i amb quina filosofia i objectius l'aplico a la meva feina com a pedagoga. Trobareu el primer en aquesta mateixa secció del blog. Espero que us sigui útil. 

El cervell està constituït per dues meitats: l’hemisferi dret i l’hemisferi esquerre. Ambdós estan connectats per una estructura formada per milions de fibres nervioses que recorren tot el cervell.

Cada hemisferi està especialitzat en funcions i conductes diferents. L’equilibri entre el desenvolupament dels dos hemisferis i, per tant, entre les conductes i capacitats associades a cadascun, permeten el desenvolupament global i integrat de l’ésser humà. L’Expressió Corporal contribueix de forma efectiva a afavorir aquest equilibri. I no és simplement una afirmació teòrica, és una constació de la qual puc donar fe, perquè ho he viscut en primera persona i ho he comprovat en tercers moltes vegades. Parlo d'Expressió Corporal (EC), però en aquest cas l'afirmació seria vàlida per a altres disciplines associades al treball corporal i expressiu: dansa, teatre, plàstica... 

L’hemisferi dret està relacionat amb l’expressió no verbal. Està demostrat que en ell s’ubiquen la percepció i orientació espacial, la conducta emocional, la intuïció, la imaginació, el reconeixement i record de cares, veus, melodies. El cervell dret pensa i recorda imatges, i està vinculat a la creativitat, a les sensacions, a l’expressió de les emocions de manera no racional, més inconscient.

L’hemisferi esquerre està relacionat amb l’expressió verbal, la parla, la capacitat lingüística de la persona. A més, és la font d’altres funcions, com la capacitat d’anàlisi, de raonament lògic, d’abstracció, de resoldre problemes numèrics (matemàtiques), d’aprendre informació teòrica, de fer deduccions. És, en definitiva, el centre de la capacitat intel·lectual de l’ésser humà.

Expressar amb el cos és plaent i alliberador.

Els estudis sobre el cervell humà apunten que l’hemisferi esquerre és el dominant en la major part de les persones. Així, l’assignatura pendent per aconseguir l’equilibri global i la integració és el desenvolupament de l’hemisferi dret. L’EC incideix directament i ajuda a desenvolupar les capacitats associades al cervell dret i aquest és un dels grans valors d’aquesta disciplina.

Cal tenir en compte també que existeix una relació invertida entre els dos hemisferis i el cos. L’hemisferi dret s’encarrega de coordinar el moviment del costat esquerre del nostre cos, mentre que l’hemisferi esquerre coordina el costat dret. Així, el treball corporal d’oposició i coordinació (per exemple: moviment de braç esquerre i cama dreta, i a l’inrevés) facilita la connexió entre cervell i cos, i exercitar per igual els dos hemisferis. 

Educació en el Cos

Des d'aquí, animo tothom a provar la pràctica d'una disciplina corporal, com a camí de creixement a tots els nivells. Igual que està assumit que l'Educació Física ha de formar part de la formació curricular en el nostre actual sistema educatiu públic i privat, des d'aquí afirmo que l'Expressió Corporal hauria de ser igualment integrada en la formació obligatòria. Segurament, es podrien combinar la vessant esportiva i creativa-artística de l'Educació en el Cos. Perquè hi ha massa cossos deshabitats que caminen pels carrers, metros, autobusos... Cossos rígids, que rebelen persones rígides, amagades dins d'una cuïrassa... És tan plaent trecar-la (encara que fa mal i provoca llàgrimes, de vegades...)... Pero guanyaríem tant, com a individus i com a societat, si no l'arribéssim a construir, aquesta cuïrassa corporal... I, atenció! que ningú cregui que estic parlant de res esotèric o metafísic... Estic parlant de salut corporal i reconciliació amb el cos, per sobre de modes, tendències i cànons. 

Albert Einstein: la crisis y la oportunidad. Aprendamos un poco de los genios...

Unas palabras de Einstein para inspirarnos:

"No pretendamos que las cosas cambien si siempre hacemos lo mismo". La crisis es la mejor bendición que puede sucederle a personas y países porque la crisis trae progresos.La creatividad nace de la angustia como el día nace de la noche oscura.Es en la crisis que nace la inventiva, los descubrimientos y las grandes estrategias.Quien supera la crisis se supera a sí mismo sin quedar "superado".Quien atribuye a la crisis sus fracasos y penurias violenta su propio talento y respeta más a los problemas que a las soluciones. La verdadera crisis es la de la incompetencia. El problema de las personas y los países es la pereza para encontrar las salidas y soluciones.Sin crisis no hay desafíos, sin desafíos la vida es una rutina, una lenta agonía. Sin crisis no hay méritos. Es en la crisis donde aflora lo mejor de cada uno, porque sin crisis todo viento es caricia.Hablar de crisis es promoverla, y callar en la crisis es exaltar el conformismo. En vez de esto trabajemos duro. Acabemos de una vez con la única crisis amenazadora que es la tragedia de no querer luchar por superarla."

Què és l'EXPRESSIÓ CORPORAL? Com l'entenc i com intento transmetre-la (I)

Amb aquest article, començo una sèrie de reflexions i aportacions teòriques sobre la meva feina: com l'entenc, com la poso en pràctica i amb quins objectius. 

L’Expressió Corporal és la forma més antiga de comunicació entre els éssers humans, anterior al llenguatge escrit i parlat. És el mitjà per expressar sensacions, sentiments, emocions i pensaments espontàniament i sense autocensura. D’aquesta manera, el cos es converteix en un instrument insubstituïble d’expressió humana que permet posar-se en contacte amb el medi i els altres.

Com a matèria educativa, l’Expressió Corporal es refereix al moviment, amb el propòsit d’afavorir els processos d’aprenentatge, estructurar l’esquema corporal, construir una imatge apropiada d’un mateix, millorar la comunicació i desenvolupar la creativitat.

L’objecte d’estudi d’aquesta disciplina és la corporalitat comunicativa en relació a: estar en moviment en un temps, un espai i amb una energia determinada.

Les estratègies per a l’aprenentatge de l’Expressió Corporal es basen en el joc, la improvisació, l’experimentació i la reflexió. Són aquests els processos que es posen en pràctica per al desenvolupament de la creativitat expressiva aplicada a qualsevol llenguatge. I, per tant, qualsevol sessió d’Expressió Corporal (en endavant EC) ha d’incloure dinàmiques que facilitin aquests processos. 

MOVIMENT I PLAER

Quan som bebès ens movem contínuament,
explorant les possibilitats del cos. Per què de grans ho oblidem?

Des del principi de la vida, el nen es mou únicament per plaer. La motivació per moure’s radica en el fet que, genèticament, el moviment és plaent. I és que el moviment és la manifestació més primordial de la vida, a través del qual s’aprèn a ser un mateix, ens relacionem amb els altres, entenem i recreem el món. El moviment, a més, compleix una àmplia gamma de funcions: biològiques, psíquiques, socials, relacionals, etc. Si biològicament no fos sa i plaent, les funcions vitals relacionades amb el moviment no es podrien desenvolupar. Així, la gran tasca i sentit de l’Expressió Corporal és lluitar per despertar la sensibilitat corporal perduda al llarg dels anys, i tornar a trobar el veritable plaer del moviment, que és propi de l’ésser humà i necessari per al seu equilibri i benestar.

L’EC té una doble finalitat: per una banda, serveix com a base d’aprenentatges específics i ens facilita eines per al desenvolupament de dinàmiques en grups. Però, a més, l’EC té un valor en si mateixa, ja que col·labora en el desenvolupament del bagatge experimental de qualsevol persona.  

Per a aquell que participa en sessions d’EC, AQUESTA DISCIPLINA APORTA:

·         Desenvolupament personal: auto coneixement i consciència corporal.

·         Benestar psíquic i físic: desbloqueig, desinhibició, alliberament...

·         Aprenentatge de codis i significats corporals.

·         Manifestació i exteriorització (comunicació) de sentiments, emocions, sensacions, idees i conceptes.

·         Reptes per al trencament d’estereotips corporals i emocionals.

·         Una oportunitat per obrir-se al contacte físic amb l’altre, amb major llibertat i superant prejudicis.

·         Desenvolupament del sentit o intenció artística del moviment.

L’EC cerca el desenvolupament de la imaginació, el plaer pel joc, la improvisació, l’espontaneïtat i la creativitat. El resultat és un enriquiment de les activitats quotidianes i el creixement personal. A més, ensenya a trobar modalitats de comunicació més profundes i íntegres, la qual cosa afavoreix la trobada amb els altres i l’establiment de relacions sanes.

L’EC ajuda a descobrir els mecanismes de funcionament dels diferents grups humans: equips de treball, alumnes de classe, integrants d’entitats o centres, etc. En aquest sentit, pot ajudar a aguditzar la sensibilitat de l’educador-dinamitzador davant de la diversitat que presenten els seus alumnes i, al mateix temps, facilita que el propi educador es formi una imatge ajustada de si mateix (es conegui millor). Adquirint i experimentant tècniques d’EC, l’educador tindrà a les seves mans eines valuoses per desenvolupar activitats de manera autònoma i equilibrada.

Com a disciplina que treballa des del cos, les sensacions i les emocions, l’EC aporta també eines a l’educador per actuar com a facilitador del desenvolupament i els processos personals dels seus alumnes: ens ajuda a observar el rol que ocupa cada persona dintre del grup i a promoure la cooperació i el respecte. Un objectiu fonamental com a dinamitzador és aprendre a crear les condicions perquè tots tinguin el seu lloc i mateixes oportunitats en el grup.