16.5.11

Què és l'EXPRESSIÓ CORPORAL? Com l'entenc i com intento transmetre-la (I)

Amb aquest article, començo una sèrie de reflexions i aportacions teòriques sobre la meva feina: com l'entenc, com la poso en pràctica i amb quins objectius. 

L’Expressió Corporal és la forma més antiga de comunicació entre els éssers humans, anterior al llenguatge escrit i parlat. És el mitjà per expressar sensacions, sentiments, emocions i pensaments espontàniament i sense autocensura. D’aquesta manera, el cos es converteix en un instrument insubstituïble d’expressió humana que permet posar-se en contacte amb el medi i els altres.

Com a matèria educativa, l’Expressió Corporal es refereix al moviment, amb el propòsit d’afavorir els processos d’aprenentatge, estructurar l’esquema corporal, construir una imatge apropiada d’un mateix, millorar la comunicació i desenvolupar la creativitat.

L’objecte d’estudi d’aquesta disciplina és la corporalitat comunicativa en relació a: estar en moviment en un temps, un espai i amb una energia determinada.

Les estratègies per a l’aprenentatge de l’Expressió Corporal es basen en el joc, la improvisació, l’experimentació i la reflexió. Són aquests els processos que es posen en pràctica per al desenvolupament de la creativitat expressiva aplicada a qualsevol llenguatge. I, per tant, qualsevol sessió d’Expressió Corporal (en endavant EC) ha d’incloure dinàmiques que facilitin aquests processos. 

MOVIMENT I PLAER
Quan som bebès ens movem contínuament,
explorant les possibilitats del cos. Per què de grans ho oblidem?

Des del principi de la vida, el nen es mou únicament per plaer. La motivació per moure’s radica en el fet que, genèticament, el moviment és plaent. I és que el moviment és la manifestació més primordial de la vida, a través del qual s’aprèn a ser un mateix, ens relacionem amb els altres, entenem i recreem el món. El moviment, a més, compleix una àmplia gamma de funcions: biològiques, psíquiques, socials, relacionals, etc. Si biològicament no fos sa i plaent, les funcions vitals relacionades amb el moviment no es podrien desenvolupar. Així, la gran tasca i sentit de l’Expressió Corporal és lluitar per despertar la sensibilitat corporal perduda al llarg dels anys, i tornar a trobar el veritable plaer del moviment, que és propi de l’ésser humà i necessari per al seu equilibri i benestar.

L’EC té una doble finalitat: per una banda, serveix com a base d’aprenentatges específics i ens facilita eines per al desenvolupament de dinàmiques en grups. Però, a més, l’EC té un valor en si mateixa, ja que col·labora en el desenvolupament del bagatge experimental de qualsevol persona.  

Per a aquell que participa en sessions d’EC, AQUESTA DISCIPLINA APORTA:

·         Desenvolupament personal: auto coneixement i consciència corporal.
·         Benestar psíquic i físic: desbloqueig, desinhibició, alliberament...
·         Aprenentatge de codis i significats corporals.
·         Manifestació i exteriorització (comunicació) de sentiments, emocions, sensacions, idees i conceptes.
·         Reptes per al trencament d’estereotips corporals i emocionals.
·         Una oportunitat per obrir-se al contacte físic amb l’altre, amb major llibertat i superant prejudicis.
·         Desenvolupament del sentit o intenció artística del moviment.

L’EC cerca el desenvolupament de la imaginació, el plaer pel joc, la improvisació, l’espontaneïtat i la creativitat. El resultat és un enriquiment de les activitats quotidianes i el creixement personal. A més, ensenya a trobar modalitats de comunicació més profundes i íntegres, la qual cosa afavoreix la trobada amb els altres i l’establiment de relacions sanes.

L’EC ajuda a descobrir els mecanismes de funcionament dels diferents grups humans: equips de treball, alumnes de classe, integrants d’entitats o centres, etc. En aquest sentit, pot ajudar a aguditzar la sensibilitat de l’educador-dinamitzador davant de la diversitat que presenten els seus alumnes i, al mateix temps, facilita que el propi educador es formi una imatge ajustada de si mateix (es conegui millor). Adquirint i experimentant tècniques d’EC, l’educador tindrà a les seves mans eines valuoses per desenvolupar activitats de manera autònoma i equilibrada.

Com a disciplina que treballa des del cos, les sensacions i les emocions, l’EC aporta també eines a l’educador per actuar com a facilitador del desenvolupament i els processos personals dels seus alumnes: ens ajuda a observar el rol que ocupa cada persona dintre del grup i a promoure la cooperació i el respecte. Un objectiu fonamental com a dinamitzador és aprendre a crear les condicions perquè tots tinguin el seu lloc i mateixes oportunitats en el grup