15.11.11

Expressió Corporal (II): Via d'integració i desenvolupament global de l'ésser humà


Aquest és el meu segon article dedicat a l'Expressió Corporal, i a presentar una aproximació de com entenc aquesta disciplina i amb quina filosofia i objectius l'aplico a la meva feina com a pedagoga. Trobareu el primer en aquesta mateixa secció del blog. Espero que us sigui útil. 


El cervell està constituït per dues meitats: l’hemisferi dret i l’hemisferi esquerre. Ambdós estan connectats per una estructura formada per milions de fibres nervioses que recorren tot el cervell.

Cada hemisferi està especialitzat en funcions i conductes diferents. L’equilibri entre el desenvolupament dels dos hemisferis i, per tant, entre les conductes i capacitats associades a cadascun, permeten el desenvolupament global i integrat de l’ésser humà. L’Expressió Corporal contribueix de forma efectiva a afavorir aquest equilibri. I no és simplement una afirmació teòrica, és una constació de la qual puc donar fe, perquè ho he viscut en primera persona i ho he comprovat en tercers moltes vegades. Parlo d'Expressió Corporal (EC), però en aquest cas l'afirmació seria vàlida per a altres disciplines associades al treball corporal i expressiu: dansa, teatre, plàstica... 

L’hemisferi dret està relacionat amb l’expressió no verbal. Està demostrat que en ell s’ubiquen la percepció i orientació espacial, la conducta emocional, la intuïció, la imaginació, el reconeixement i record de cares, veus, melodies. El cervell dret pensa i recorda imatges, i està vinculat a la creativitat, a les sensacions, a l’expressió de les emocions de manera no racional, més inconscient.

L’hemisferi esquerre està relacionat amb l’expressió verbal, la parla, la capacitat lingüística de la persona. A més, és la font d’altres funcions, com la capacitat d’anàlisi, de raonament lògic, d’abstracció, de resoldre problemes numèrics (matemàtiques), d’aprendre informació teòrica, de fer deduccions. És, en definitiva, el centre de la capacitat intel·lectual de l’ésser humà.

Expressar amb el cos és plaent i alliberador.
Els estudis sobre el cervell humà apunten que l’hemisferi esquerre és el dominant en la major part de les persones. Així, l’assignatura pendent per aconseguir l’equilibri global i la integració és el desenvolupament de l’hemisferi dret. L’EC incideix directament i ajuda a desenvolupar les capacitats associades al cervell dret i aquest és un dels grans valors d’aquesta disciplina.

Cal tenir en compte també que existeix una relació invertida entre els dos hemisferis i el cos. L’hemisferi dret s’encarrega de coordinar el moviment del costat esquerre del nostre cos, mentre que l’hemisferi esquerre coordina el costat dret. Així, el treball corporal d’oposició i coordinació (per exemple: moviment de braç esquerre i cama dreta, i a l’inrevés) facilita la connexió entre cervell i cos, i exercitar per igual els dos hemisferis. 

Educació en el Cos
Des d'aquí, animo tothom a provar la pràctica d'una disciplina corporal, com a camí de creixement a tots els nivells. Igual que està assumit que l'Educació Física ha de formar part de la formació curricular en el nostre actual sistema educatiu públic i privat, des d'aquí afirmo que l'Expressió Corporal hauria de ser igualment integrada en la formació obligatòria. Segurament, es podrien combinar la vessant esportiva i creativa-artística de l'Educació en el Cos. Perquè hi ha massa cossos deshabitats que caminen pels carrers, metros, autobusos... Cossos rígids, que rebelen persones rígides, amagades dins d'una cuïrassa... És tan plaent trecar-la (encara que fa mal i provoca llàgrimes, de vegades...)... Pero guanyaríem tant, com a individus i com a societat, si no l'arribéssim a construir, aquesta cuïrassa corporal... I, atenció! que ningú cregui que estic parlant de res esotèric o metafísic... Estic parlant de salut corporal i reconciliació amb el cos, per sobre de modes, tendències i cànons.